divendres, 29 de març del 2013

Acte-homenatge a V. A. Estellés, Biblioteca de l'IES Serpis

27 de març de 2013, 20é aniversari de la seua mort
Inauguració de l'exposició i recital dels seus poemes amb la participació de l'alumnat, professorat i personal no docent del centre.

Lliurament dels Premis Literaris, organitzat per l'AMPA.  



Recreació del despatx d'Estellés i quadres referits al vers del poema "No com a plenitud" d'Horacianes.
 
Estris de la llar que contextualitzen l'obra d'Estellés, aportats pel personal del centre



"Un alfabet fosforescent de pedres", que fa referència a un vers del poema "M'aclame a tu"

Fotos d'Estellés a Xàtiva l'any 1979, aportades per Ricardo Sicluna


 


"Tot ho recorde mentre vas estenent la roba"



Participants en el recital de poesia: cor i músics de l'Institut, alumnes, professors, personal no docent.
 
 





divendres, 1 de març del 2013

VERSIÓ DE POEMES D´ESTELLÉS

 "LA PARELLA D´AMANTS"

No hi havia al món una parella d´amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del dilluns al diumenge .
Tot ho recorde mente veia el nostre àlbum de fotos.
Han  passat anys, molts anys; i amb els anys, els records.
De sobte, encara em pren aquell vent o l´ amor
i rodolem pel món entre abraços i besos .
No comprenem l´amor com un costum diari.
Es desperta, de sobte, com una bella rosa,
i ens junta als dos i tornem a embolicar-nos.
Jo no desitjava mai,un amor educat
per a poder viure el nostre amor feroç i rebel.
El nostre amor és un amor brusc, salvatge i apassionat
 i tenim l´enyorança amarga de la terra,
d´anar a rebolcons entre petons i abraços.
Què voleu que hi faça! És molt bonic, ja ho sé.
Ignorem les notícies del món i ignorem les
persones que parlen malament de l´amor .
Després, tombats en l´arena  de qualsevol manera,
comprenem que som trapelles, i que això no deu ser, que no estem en l´edat,i tot allò i això.

No hi havia al món una parella d´amants com nosaltres,
una parella d´amants com nosaltres en són parits ben pocs,
 estem comptats amb els dits d´un mà.

Hanan Jalou 4esoC 






"ELS AMICS"


<<No hi havia al València dos amics com nosaltres.

Carinyosament  ens volíem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mente vas mirant les fotos.

Han  passat anys, molts anys, han passats moltes coses.
De sobte, encara em pren aquell vent o l`amistat
i rodolem per terra entre rialles i bromes.
Jo comprenem l´amistat com un costum amable,
com un costum pacífic de bons moments.
Em desperte, de sobte, com un vell huracà,
i em tombe en terra.
Jo desitjava , a voltes,una amistad eterna
i en marxa el tocadiscos, negligentment abraçant-te.
La nostra amistat és una amistat sincera i transparent,
i tenim l`enyorança amarga de la terra
d`anar a rebolcons entre rialles i anècdotes.
Què  voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé .
Ignorem el  Petrarca i ignorem moltes coses,
Les Estances de Riba i les Rimes de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som lleials, i que això és el millor que tenim
que estem en l`edat, i tot això i allò.

No hi havia  a València dos  amics como nosaltres.
Car d`amics com nosaltres en són parits ben pocs .>>

Aroa Pérez Enseñat 4esoC

Documentals

He viscut tranquil·lament i horriblement
en una estona i una ciutat, he viscut a Amèrica uns mesos culminants.
Ara passen reportatges, vídeos d'aquelles estones,
de tanta riquessa. Somreien els homes.
Sols hi havia discusions, riqueses?
Oh no, també hi havien cants amables, una amistat d'infants:
Jugaven a l'escola, al pati, innocentment
s'acomiadaven en acabar la classe.
Simpatics, carinyosos? Oh sí, també hi eren,
com hi eren també tranquils. Tot era feliç.
Ara tot és difícil. Hi ha més problemes.
                                                                    Andrea Sánchez Salas 4ºC

POSTAL
     D'ells ahunits surt amor, d'algun acte. 
             
Ausiàs March.
Pins de Villar de l´Arquebisbe, aquell bosc afable 
que sona entre la vall, el carrer de la Verge,
 
el carrer de les Creus, i enllà el carrer de la Musical.
 
Corríem els dos, aquell matí de primavera.
 
Tu portaves un clavell, distret, en una mà.
 
Duies un xandal d´Adides que et marcava les curves.
 
No gosava tocar-te. Et mirava, només,
 
amb un amor tan gran com la Creu del Cerro Castelar,
 
un amor cast i apassionat, un amor profà,
 
amb unes ganes de plorar d'agraïment
 
perquè t'havia dit que et volia i m'havies
 
contestat que em volies. Irromperen de sobte
 
els bombos de xaranga, el carrer de les Creus
 
tan diferent dels neons en les discoteques,
 
alegre de parcs, de bars i de vida.
 
Tu duies un gesmil en una mà; recorde 
 
com el vares tallar mentre et parlava jo.
 
En arribar a casa, et vaig besar a la boca.
  

 Javier Navarro Porter 4ºC


Professió Del Vell Roder
 A mi m’agrada l ‘aigua
de les fonts del carrer,
que bec quan vaig a córrer.

Ai de mi!

A mi m’agrada l ‘aigua
perquè quan fa calor,
és molt bona per al cos.

Ai de mi!

A mi m’agrada l ‘aigua
de les fonts del carrer,
que em dóna vida.
Ai de mi!

Yessica Garcia Ferrer