POEMES D'ESTELLÉS QUE ENS AGRADEN PER RECITAR i
CANÇONS D'OVIDI

Horacianes

[I]

res no m'agrada tant

com enramar-me d'oli cru

el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat,

mes no massa torrat, que el desgracia,

sinó amb aquella carn mollar que té

en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants,

l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal

i suque molt de pa,

com fan els pobres,

en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic

del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,

agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,

eucarísticament,

me'l mire en l'aire.

de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

cloc els ulls i me'l fot. 

XLII

m’he estimat molt la vida, 
no com a plenitud, cosa total, 
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula, 
ara un pessic d’aquesta salsa, 
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre, 
què dieu d’aquest lluç, 
és sorprenent el fet d’una cirera. 
m’agrada així la vida, 
aquest got d’aigua, 
çuna jove que passa pel carrer 
aques verd 
               aquest pètal 
                                allò 
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls, 
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula, 
com aquest passarell, 
                              aquell melic, 
com la primera dent d’un infant. 

*
Parres, llimeres,
alegria de viure.
Finestra oberta.
*
M'acompanyes, 
vida secreta, i fores
com llum petita.
*
El meu secret, de què et fas confident
és aquest gust general per la vida.
*
Res no és obscé i tan sols compta el bé.
* 

 ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE:
-->

Aquest es el poema que més m’ ha agradat perquè  m’ encanta la manera en que Estellés ha plasmat la revindicació d’un poble (València)  davant la repressió franquista.

Al principi conta que ets un rebel per dins i que pateixes pel teu poble i pel tot el que està passant. Però més endavant ja és igual el que et facen, tu el defendràs obertament i assumiràs les conseqüències però amb la consciència ben neta (Irene S.)

-->

Valoració general de l’obra d’Estellés

Els poemes d’ Estellés m’agraden perquè estan escrits en un to humil i quotidià (l'ús sobtador de mots i expressions pròpies del registre col·loquial, adjectivació i utilització de superlatius , utilització  d’ imatges metafòriques) . Com si diguérem que està escrit per tothom però la gràcia és que si t’hi fixes i et dones compte que era un home molt cult i sabia ben bé el que escrivia, quan per exemple escrivia referències al panorama sociocultural, al cinema i a grans autors des dels clàssics grecollatins fins a respectats poetes moderns de la literatura catalana. (Irene S.)

M'aclame a tu

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

TOT ESPERANT ULISSES
                 Cançó d'Ovidi Montllor
 

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Verd el cel i fresc l'estiu,
jove el gran i cec l'altiu,
una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!

Un ocell baixa l'amor,

mils d'amors senten l'enyor,
un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!

Plou de baix i ens mulla el cap;
juga i guanya qui menys sap;
el cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!

La raó es un moble vell;
manar vol qui duu el martell.
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!

5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!

L'OFICI

Venies d'una llarga familia de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,

i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li el foc al forn,

ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.

i deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.

Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança.
una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.

Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves el feixos de pinassa en el forn.