-->

VERSIONS DE POEMES D'ESTELLÉS

No hi havia al Cabanyal una casa com la meua

No hi havia al Cabanyal una casa com la meua.

La façana blanca i el pati ple de flors

Les cambres lluminoses i la cuina petita

Per sentir el calor del menjar al forn

Un saló gran on vivíem tots junts

Passant les vesprades llegint llibres,

fent faena o sense fer res.

Ma casa la derrocaren un dia

I ens deixaren al carrer

Feroçment ens la llevaren del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre veig el solar.

Han passat anys, molts anys;han passat

moltes coses i el solar continua sent solar.

Per què ma casa, si no destorbava ningú?

Ens pagaren una misèria, un no-res

Per tota una vida, la infantesa de ma mare,

La joventut dels seus pares, i per a què?

Ara només existeix un lloc on deixen

Cotxes aparcats i passegen gossos,

Un terreny sense sentit, un forat

Que abans era vida plena, la meua,

La dels meus i la d'un barri

amb ganes d'obrir-se pas.

De sobte encara em pren la fúria

Què voleu que hi faça! Ma casa ho era tot.

No hi havia al Cabanyal una casa com la meua.

                                                                 Marcel Pérez, 4tA

(Versió del poema de V.A. Estellés: No hi havia A València dos amants com nosaltres)

-->

L'INSTITUT

En l'institut, hi havia professors pels corredors,
Deien coses de treballs,llargs treballs,
d'un difícil treball d'història potser.
I fumaven. Recordes que, en l'entrada, fumaven.
La biblioteca tenia un vell prestigi.
No hi havies entrat mai. I no hi entraries mai.
Un amic t'hi va dur. Estava tancada, com sempre.
Vàreu passar de llarg. Amb els exàmens,
els alumnes s'inquietaven a l'estudiar.
Em conten que, en l'època d'exàmens, les hores no passaven.
En acabar-los, hi hagué, per als alumnes, una recompensa?
No ho he sabut. No ho sé.
Iguals que els butlletins portaven els suspensos, les vacances
tornaven la llum a la foscor.

Si no recorde mal, per aquell temps llegies -i pot ser
acabaves fart de tants llibres- allò que et manaven.
De Newton et venia el record del que donaves en física
-mecànica o dinàmica, o la cinemàtica amb les lleis
de moviment- i dius massa, oh, em vull jubilar!
Vau aconseguir el graduat. Al començar altres cursos,
anomenats Batxillerat, vas plorar, deprimit.
En la cafeteria et prengueres un café sense sucre.

                                                                                Marina Font, 4tA

(Versió del poema "Les Coses"- de Vicent Andrés Estellés)

Allò més fotut de la mort no és la mort en si, 

sinó que els altres viuen i t'editen el paper

 que comprometrà la teua molt digna memòria. (Vicent Andrés Estellés)

Allò més fotut de suspendre no és suspendre en si

 sinó que els altres aproven, i t'editen el paper 

que compromet la teua digna mascletà de les dues.  (Versió de Miquel Nàcher,, (1r Batxillerat))

 

Festes a València

En una vida llarga i única

viuràs les festes que has tingut

i en molt constant i seguida evasió

no tindràs en la sang res per donar.

Dos índexs veuràs en la teua mà

d’agafar un per un els gots

i de signar justificants de malatia,

falsos arguments, fosques mentides

La festa més alegre tindràs.

En cap país igual serà

i a l’altre món no en trobaràs una igual

T’aplaudiran milers d’amics

que van compartir amb tu alegries i penúries

i que ni mort s’oblidadran de tu.

Miquel Coll (1r Batxillerat)