Vicent Andrés Estellés

Som el grup de 3r de PDC de l'IES Serpis de València. Amb aquest bloc volem informar sobre l'obra d'Estellés perquè enguany celebrem l'Any Estellés. Estem llegint, comentant i il·lustrant alguns dels seus poemes. Ara escriurem poemes originals basats en els seus poemes:

Versió del ooema Els Amants de Vicent Andrés Estellés per Diego Gularte 3PDC     27-02-13

No hi havia a Montevideo dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del desdejuni

fins al sopar tot ho recorde mentre passejava

per anar a l’escola de xicotet.

Han passat anys, set anys, han passat moltes

hem crescut molt I ja som majors.

De sobte, encara em pren aquell vent o l’amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l’amor com un costum tranquil,

com un costum calmat de compliments i sedes

(i que ens perdone el Dalai Lama)

Es gita, de sobte, com dos gatets

i ens acurruquem entre els llençols, ens agrada, ens encanta.

Jo no desitjava un amor educat i en marxa els ciris,

negligentment fent l’amor

ara un muscle i després el peçó d’una orella.

El nostre amor és un amor feroç i tendre

D’anar a rebolcons entre carícies íntimes i besos.

No puc fer res! És elemental, ja ho sé.

Ignorem l’estat físic i ignorem moltes coses

els versos clàssics d’amor.

Després, tombats en el llit abraçats,

Entenem que som éssers salvatges, i que es això

El que ha de ser, que estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a Montevideo dos amants com nosaltres,

car d’amants com nosaltres només en són dos per continent.

"La fi i el principi són una altra cosa,
són un poble americà on viuen els meus oncles
als quals m'agradaria visitar.
on torne cada dia, on ells m´esperen
mentre vinc i me´n vaig, torne entre les meues coses.
La fi i el principi són un altra cosa.
(Àlvaro G)


NOSTALGIA POT SER...

Torne al racó en el meu mirador
on mire molt, on no veig prou.                                      
 Veig arribar gavines pel nord.
Buscant refugi per algun lloc.
Inmensa tristor a la llum de la tardor!
M´han posat el cor al limit del dolor.
Escolte el bateig afectat pel pols.
Mire i sent, i mire i  sent, sols tu.
Nostalgia potser tristesa.
Un sospir a qui fou la meua mestressa.
Tanque els ulls i em deixe portar.
 Qui sap, tu, ella al meu costat.
Se´n van les gavines acaba la nit, estic sol.
Contemple la lluna reflectida en el sòl.
Amb el cor batejant en la foscor.
És com un cor que mai es mou.
El dia gran que et veuré tots dos, tu i jo.

Alberto Gras Frechina, 3PDC

"Estat d´excepció"

Poble, se t´acosta el temps,
d´aconseguir les llibertats,
d´instaurar la pau raonable,
de manar les lleis i complir-les,
d´edificar el teu camí,
d´acord amb íntims manaments,
i moltes conviccions,
poble, se t´acosta el temps.
 (Alex.T.)

Era una ciutat petita, humil amb edificis alts,
amb arbres i unes cases antigues,
i un cel tibant, i es veia el cel damunt el arbres,
i els coloms volaven sobre ell.
Era una ciutat humil, amb carrers amples i palmeres
i balcons i el tren creuant des del centre fins al Cabanyal
i una gent molt senzilla. 
(Àngel F.)

La mort seria
com una xiqueta
jugant amb una pilota
en un carrer perillós
i amb la sensació
d'indefensió.
  ( Juanjo morocho )

I ossos, Déu li va donar
la vida al gos,
i era tan fort i simpàtic
que l´home el volia per a sa casa
i només era feliç menjant.
Al de matí, però,
tornava a bordar
i li venia aquell
desig enorme d'aullar
i duia a les seus dents la carn.
Com qui duu una pilota nova
Com qui duu un os de mamut.
De vegadades, el duia com si fos un delinqüent
io volia acaronar-lo.
Però ningú l'entenia i no li donaven de menjar
i bordava tristíssim
Ja t'has menjat al gat?
( Isabel Ángeles Carvalho )

"No et limites a observar
aquestes hores que ara vénen...   (Kevin)